huerguelé

huergueléDe *wărgăl, n. vb. concr. m. sing. col. lit. 'el encierro' o 'el recubrimiento'. R·G·L 1. m. GC. desus. Zapato, calzado. § «Vétemens et ustensiles. […] Huerguelé, chaussure. C. Gal.» [Berthelot 1842, I: 186]. § «Huerguelé, el calzado. Abreu Galindo» [Chil 1876, I: 547]. § «Huerguelé, C[anaria], "el calzado". Abreu Galindo» [Bethencourt Alfonso (1880) 1991: 247]. N. B. No se ha podido …

Sigue leyendo huerguelé

haguanran

haguanran. (De *hawa-əmran, m. sing. lit. ‘perro enfermo’.) 1. m. LP. ant. desus. Rel. Entidad o divinidad maligna (demonio), figurada en forma de perro. FUENTE § «Erano idolatri, conciosia che adorauano il demonio in forma di cane, detto apresso di loro Haguanran, ilquale diceuano loro ch'egli habitaua nel Cielo da loro detto Tigotan, et in terra …

Sigue leyendo haguanran

harba

harbaDe *ḥarwa, adv. *w > /ß/ > b, por consonantización [w > ß] y posterior neutralización [ß - b].Ḥ·R·W¶ Tanemir uhana gek Magek / enehana benijime harba / enaguapa acha abesan. 1. Tf. desus. Siempre.

han

hanDe *ghan, s. m. sing. lit. 'atadura, ligadura'. Gh·N¶ Mimerahanà, zinu zinuhà; / Ahemen aten haran huà, / Zu Agrafù fenere nuzà. 1. Hi. ant. desus. Atadura, lazo. Cf. Axén, gena.

haran

haranDe *ahărăn, s. m. sing. lit. 'harina'. R·N¶ Mimerahanà, zinu zinuhà;/ Ahemen aten haran huà, / Zu Agrafù fenere nuzà. 1. Hi. ant. desus. Harina. Expr. t.: ahoren. § «No tenían trígo, ni seuada, ní otro legumbre mas que rayzes de helechos, quevsaban por pan, que llamaban haran, Las quales majadas las cosían con Leche, …

Sigue leyendo haran

¡hao!

¡hao!De *ghaw, n. vb. m. sing. lit. ‘grito’. Gh·W 1. interj. desus. Voz empleada para llamar a alguien. Expr. t.: ¡jao! Ú. t. en España. § «¡JAO! - Llamada de atención» [Castañeyra (ca. 1887) 1991: 89]. § «¡hao! interj. desus. Se empleaba para llamar a alguien. || Observ.: El drae-92 la registra con la sig. …

Sigue leyendo ¡hao!