titù
De *təṭṭu, imperf. intens. de uṭa, uḍa, aor.

W·Ḍ
¶ Aicà maragà, aititù aguahae / Maicà guere; demacihani / Neigà haruuici alemalai.

1. GC. ant. desus. Caer en combate, perder una causa.