haran
De *ahărăn, s. m. sing. lit. ‘harina’.
R·N
¶ Mimerahanà, zinu zinuhà;/ Ahemen aten haran huà, / Zu Agrafù fenere nuzà.
1. Hi. ant. desus. Harina. Expr. t.: ahoren.
§ «No tenían trígo, ni seuada, ní otro legumbre mas que rayzes de helechos, quevsaban por pan, que llamaban haran, Las quales majadas las cosían con Leche, y las comían» [Abreu (ca. 1590, I, 18) d. 1676: 23v].
§ «Viueuano di carne rostita, di latte da loro detto achemen, di butero detto mulan, et di radici di felici dette haran col quale coceuano ed era il suo pane, et la panacella con que alleuauano i figliuolini, laquale era detta guamames» [Torriani (1590, LXIII: 86r) 1940: 188].
§ «[Hierronian Dialect.] Aran Roots of Fern» [Glas 1764: 175].
§ «[Algunas Dicciones de la Lengua Guanchinesa.] Ahoren. Harina de cebada tostada» [Viera 1772, I: 131].
§ «[Algunas Dicciones de las Lenguas del Hierro y Gomera.] Haran, Helecho» [Viera 1772, I: 133].
§ «[Fer et Gomère.] Haran, fougère» [Bory 1803: 52].
§ «Haran, raices de helecho» [Pizarroso 1880: 159].
§ «Ahoren, T[enerife], “Gofio de cebada”. Abreu Galindo» [Bethencourt Alfonso (1880) 1991: 261].
§ «Haran, T[enerife], P[alma], H[ierro], G[omera], “Gaites de haran” o “tortas de helecho”, especie de pan ázimo preparado con la harina del helecho hembra (Pteris aquilina), no sólo en las islas indicadas sino probablemente en la de Canaria. El haran lo cita Viera» [Bethencourt Alfonso (1880) 1991: 263].
§ V. Frs. Mimerahanà, zinu zinuhà; / Ahemen aten haran huà, / Zu Agrafùfenere nuzà.
N. B. Las fuentes primarias registran esta voz para las islas de El Hierro [haran], Tenerife [ahoren] y Gran Canaria [aranon], pero la transmisión textual posterior no suele diferenciar entre los materiales herreños y gomeros.