fañe-fañe. (De *ffănfăn, n. vb. m. sing.)
1. com. GC. Persona que habla con resonancia nasal. Ú. t. en Portugal y América. Expr. t.: faña.
FUENTE
§ [DDEC 1996: 611].
LEXEMA
fañe-fañe. (De *ffănfăn, n. vb. m. sing.)
1. com. GC. Persona que habla con resonancia nasal. Ú. t. en Portugal y América. Expr. t.: faña.
FUENTE
§ [DDEC 1996: 611].
LEXEMA