tahatan
De *tahattan, s. f. pl. lit. ‘ovejas’.

H·T

1. f. GC. ant. desus. Zool. Ovejas (Ovis). Expr. t.: tahaxan, tajatan, tihaxan.

§ «Auia ouejas, que dezían tahatan» [Abreu (ca. 1590, II, 4) d. 1676: 42v].

§ «Tajatan» [Marín 1694, II, 18: 79r].

§ «[Canarian Dialect.] Taharan Sheep» [Glas 1764: 176].

§ «[Algunas Dicciones de la Lengua Canaria.] Tahaxan. Oveja» [Viera 1772, I: 131].

§ «[Canarie.] Tahaxan, brebis» [Bory 1803: 50].

§ «Tihaxan, mouton. C[anaria]» [Berthelot 1842, I: 188].

§ «Taxatan» [Álvarez Rixo (1868) 1880: 25v].

§ «Tahaxan o Tahatan» [Álvarez Rixo (ca. 1860) 1991: 44].