ciguena
De *isgăyăn, s. m. pl. ‘cabritos’, y adición del morfema hispano de género.
1. f. LP, Lz. desus. Zool. Cabra.
§ «Ciguena, brebis ou chèvre» [Berthelot 1842, I: 187; Álvarez Rixo (ca. 1860) 1991: 117; Bethencourt Alfonso (1880) 1991: 258; Chil 1880, II: 102].