erçia
De *erəẓẓi-a, n. vb. m. sing. ‘la derrota’.
R·Ẓ
¶ Poét. Ytayama ariberesa arerçia.
1. m. GC. ant. desus. Hecho de ser vencido, de caer en combate.
erçia
De *erəẓẓi-a, n. vb. m. sing. ‘la derrota’.
R·Ẓ
¶ Poét. Ytayama ariberesa arerçia.
1. m. GC. ant. desus. Hecho de ser vencido, de caer en combate.