Asatiquinen

Asatiquinen
De *aẓəṭṭi-əghənnən > aẓaṭṭiqqinnen, m. sing. lit. ‘llena de resignación’.

*ɣ (gh) /ʁ/ > qq, por correspondencia regular.
asatiquinen.

1. f. Tf. ant. desus. Antr. Nombre de una mujer de 35 años vendida en el mercado esclavista de Valencia (12-VIII-1494).

§ «Anno a Nativitate Domini millessimo quadringentessimo nonagessimo quarto, die intitulata XII mensis augusti. Devant lo molt magnifich en Miguel de Camarena, ciutad de Valencia, comparech lo honorat en Miguel Sanç Scuder, procurador e factor en lo present acte del magnifich en Alfonso Sanchis, conseller e thesorer del molt alt senyor rey, e presenta a aquell sexanta cinch testes blanques de Tenerif, terra de Canaria, entre homens e dones, grans e chichs […] l’altra dona de edat de XXXV anys appellada Asatiquinen, ab un fillet que no te nom que tria […]» [ARV, BG, 194, fol. 144 > Cortés 1955: 512].

GALERÍA

AZEMEYEGUEGUA