maragà
De *mahharag > marag > maragʷ, adj. vb. m. sing.

R·G
¶ tamaragua.
¶ Aicà maragà, aititù aguahae / Maicà guere; demacihani / Neigà haruuici alemalai.

1. GC. ant. desus. Huésped, vecino. Var. maragua.